“És más urgente quitar los velos de las mentes”

Nawal al-Sadawi

La premsa del nostre país, ens obsequia de tant en tant amb titulars força espectaculars com “El Govern prevé eliminar el burka y el niqab de las calles por ley” “El govern antepone la seguridad al promover una “ley antiburka...” i un llarg etcètera. En la justificació de la llei de prohibició del burka, s’han mesclat molts arguments, alguns apel·laven la seguretat, altres anaven més enllà afirmant que el burka discrimina la dona, i altres com la vicepresidenta de la Generalitat Joana Ortega fins i tot argumentava que la seva intenció era preservar la dignitat de la dona. Quina responsabilitat més gran per la vicepresidenta i quina causa més lloable la seva.

La qüestió de fons però rau en els motius que ens han portat a creure necessitar aquesta llei, fet que prové de la nostra consciència col·lectiva europea-occidental que percep a l’altre dins uns paràmetres tan estereotipats i tan summament estrets i descontextualitzats que arriba a creure necessari implantar una llei contra el burqa perquè així “ajudem” a les pobres dones àrabs, musulmanes, víctimes, dòcils, discriminades, indefenses que a sobre no saben ni preservar la seva pròpia identitat. Nosaltres que anem sempre un pas per endavant en això dels drets humans universals, i sobretot en els drets de les dones, els hi prohibim la indumentària i amb això ja creiem que hem preservat la seva dignitat.   

Però com diu Yolanda Aixelà Europa ha de ser capaç de mirar més enllà del vel i desfer-se d’aquest estereotip que construït per molts factors inclou un tractament polític, mediàtic i científic amb una agenda concreta que és la de relacionar islam amb barbàrie, vel amb antimodernitat, i dona àrabo-musulmana com a víctima que necessita de la nostra salvació, perquè com diu Dolors Bramon només veiem a les musulmanes que porten el vel, n’hi ha d’altres que no ho fan ni ho han fet mai i per això no les veiem. I és aquesta visió la que condiciona les nostres polítiques i maneres de pensar.

Ens mostrem incapaços d’entendre les especificitats de la societat àrab i d’incloure la indumentària com el burqa o el hyjab dins el context social que li pertoca. Nosaltres hem fet de la lluita pels drets de les dones un valuard de la nostra societat europea com a signe de modernitat, i som incapaços de concebre el fet que hi ha moltes maneres d’entendre els drets de les dones, perquè tant sols veiem el vel adjudicant-li una importància que ni tant sols les pròpies protagonistes en molts casos li donen. N’és una prova el fet que la qüestió del vel no consta com a prioritat en l’agenda política dels moviments de les feministes àrabo-musulmanes. Per tant només quan trenquem la centralitat que te Europa a l’hora de concebre altres maneres de fer, viure i de pensar, només quan trenquem l’estereotip podrem tractar l’altre, des de la diferència sí, però des del respecte també, sent la igualtat una actitud que no contempla la prohibició per llei a certa forma de vestir, que a més s més  forma part de la presentació del cos en la societat àrab, del llenguatge de la indumentària, igual que els homes no poden ensenyar la cama per damunt dels genolls, van amb xilaba o es tenyeixen la barba de roig per assemblar-se al profeta Mahoma. Una prohibició d’aquesta magnitud, no pot tenir arguments tan pobres que la justifiquin com són la seguretat, la dignitat, o la discriminació ja que tots ells  són proves de la nostra profunda ignorància vers l’altre, en aquest cas la dona àrab-musulmana com a subjecte polític de la societat que l’envolta i d’una lluita que en tot cas és total i absolutament seva.

Tant bon punt aconseguim desvincular-nos d’aquesta actitud paternalista europea entendrem que les conseqüències d’una prohibició així poden ser fatals pel futur de la convivència entre cultures, en una Europa que ha deixat de ser tant sols cristiana, catòlica i jueva per ser també musulmana, fet que ens planteja reptes de futur i de convivència que hem de ser capaços d’assumir i per fer-ho és totalment necessari treure’ns el vel de les nostres ments.