Són temps difícils. Ens trobem davant una crisi a tots els nivells, de valors, cultural, filosòfica, política, moral i social. I és en aquests temps, quan velles ideologies com són l’extrema dreta esperen el moment d’atacar i guanyar més adeptes. Ja que és en aquests períodes de la història, quan la societat és més vulnerable.
Perduts, donem pals de cec esperant que algú ens mostri el culpable sobre el qual descarregar tota la ràbia acumulada, i poder així sentir-nos millor, sentir que “fem pagar als culpables”. I Quan l’acció és simple i defuig el qüestionament, encara guanya més seguidors. Aquests grups es destaquen per la simplicitat d’arguments i l’acció directa com pot ser atacar a l’immigrant perquè “em roba la feina, em roba les pensions que tan he lluitat per aconseguir, i em robarà la cartera quan em distregui”. Atacar i no reflexionar per no acceptar la fatalitat d’una veritat que ens demostra que els culpables som nosaltres, que nosaltres i el nostre sistema occidental neoliberal hem creat aquesta situació. Que el primer món no és ni tan bonic ni tan ric, ni tan just, ni tan igualitari com ens pensàvem.
Aquests grups doncs busquen el conflicte per tal d’arraigar les seves mentides. Per tant és ara i en temps de crisi quan la societat ha d’estar més alerta sabent que hi ha grups que ho aprofitaran per fer calar l’odi i la intolerància, doncs ells retroalimenten el conflicte. Necessiten del conflicte social per fer-se més forts, i a la vegada engrandeixen el conflicte amb la seva actuació. Davant d’això urgeix la necessitat d’actuar. Perquè com diu l’especialista Esteban Ibarra “Cuando la Intolerancia se transforma en un hecho colectivo o institucionalizado, socava la convivencia, los principios democráticos y supone una amenaza para la paz mundial.”
Per tal d’actuar es podria començar amb dos iniciatives que de ben segur resultarán efectives. La primera realitzar un fort exercici d’autocrítica i acceptar la nostra responsabilitat i el nostre rol en relació als problemes actuals.
Així si els grups xenòfobs han agafat la immigració com a factor agravant o causant de la crisi actual, el govern hauria de fer una forta campanya de sensibilització anti rumors, explicant la nostra gran responsabilitat amb la precària situació dels immigrants al nostre país, i les conseqüències d’aquesta situació. Perquè com afirma el filòsof F.F.Buey “ Las llamadas leyes de extranjería, empezando por la vigente en nuestro país, son equívocas, parten de una mentira. No son leyes que pretendan regular la situación de los extranjeros en España o en Europa. Son leyes que han sido pensadas para discriminar la situación de los inmigrantes que vienen a trabajar. No son leyes que afecten a los extranjeros ricos o privilegiados” .
Nosaltres, la societat d’acollida, i sobretot els mitjans realitzem un enfocament tergiversat de la immigració, doncs ens fixem en les diferències de nacionalitat, cultura o religió implicades en la llei d’estrangeria. Una bona política com reclama el filòsof Buey passaria per canviar els accents i concebre l’immigrant com una força de treball incorporada al procés productiu dels països d’acollida en comptes de concebre l’immigrant com un estranger, cultural i religiosament diferenciat respecte nosaltres, la societat que l’acull.
És en aquest àmbit on els mitjans de comunicació juguen un rol fonamental, plantejant així la segona iniciativa d’acció. En temps de crisi social els mitjans han d’actuar i exercir d’educadors de la societat, fet que passa per no donar exagerada cobertura a idees perilloses i a partits polítics que utilitzen l’odi com a rèdit electoral. Els mitjans com a quart poder, son els que tenen la capacitat de fer que una cosa existeixi o no, i al parlar-ne en excés fan que aquest tipus de grups creixin, i els hi donen una importància i un rol en la societat que pot ser perillós i s’ha d’erradicar. Per tant és necessari un compromís dels mitjans, que prenguin consciència i actuïn formant l’opinió pública, però que ho facin mitjançant l’esperit crític, el rigor i la veritat, i no mitjançant les mentides, el morbo i l’exageració. I això passa per no empoderar persones i grups amb discursos fortament racistes, xenòfobs i islamòfobs doncs pot resultar del tot contraproduent. Perquè “Una mentida repetida moltes vegades als mitjans de comunicació de masses es converteix, en la consciència popular, en una veritat inqüestionable” Noam Chomsky.
